dijous, 13 d’agost de 2009

Tots tenim un passat...

...en el qual, de tant en tant, és bo(¿?) de bucejar.

¿És possible clarificar el sentit de "folla amor" a partir del poema 87?

March apel·la a una possibilitat d'amor en equilibri que situa en el punt màxim. Però aquest equilibri es demostra inestable i cos i ànima contrasten.
Quan en aquesta pugna el cos s'anul·la, l'ànima romanent sola, albira un delit superior que evidencia la migradesa del delit atès pel cos: és el moment en què és percep l'amor honest, un amor que es viu en la pura contemplació.
Aquesta és l'aspiració de March i en aquest context es forma un ideal l'assoliment del qual implica que el cos no hi participi.
En aquest punt es troba en una situació de conflicte: l'equilibri es pot obtenir o bé renunciant a l'ideal o bé renunciant al cos. D'aquí que es pregunti perquè Déu embolcalla l'ànima amb el cos si no pot ser que aquesta pugui anar sola (sense carn) a l'encontre de l'amor ni que admeti el consell de la raó per renunciar al seu anhel.
Pel que fa a ell mateix, March es troba en una eterna situació de contradicció: tota dona que veu l'atreu i vol posseir-la sens fi -espiritualment- i voluntàriament renuncia a la raó si li fa present que podria perdre amor.
Es troba en situació de buscar el bé sobirà en el món deïficant amor i volent un acontentament que amor no li pot donar perquè no troba lloc on posar la seva influència, és a dir, no hi ha correspondència possible a l'amor que ell pretén.
Malgrat això no pot perdre la seva esperança i no cessa d'imaginar en ell sense obtenir res.
Aquest desig és tan fort de perfecció que el pressiona fa que no atengui a la raó malgrat que sap prou bé que pura amor no pot caure en dona.
El seu desig es xifra en la vida contemplativa però davalla a l'activa i això l'entristeix.
Podríem suposar a partir d'aquí que "folla amor" podria significar un amor que no para esment de la ráo en el sentit que aquesta li evidencia que el que busca no és possible.
Dit d'altra manera: qualsevol intent de buscar un amor satisfactori és foll.

Doncs sí, mal que em pesi això és el que vaig escriure fa molts i molts anys en un full de paper ronyós que m'ha vingut a trobar d'entre les pàgines d'un volum amb les poesies d'Ausies March que feia temps que dormia el son dels justos en un prestage ben encoixinat de pols i visitat només per aranyes feineres.

Tot i que ara em sembla pleistocènic, vaig consagrar un estiu sencer a intentar entendre March. Com és evident, no me'n vaig sortir.

Ara, m'ho vaig passar molt i molt bé: tancat a casa i amb el nas enganxat al llibre.

Hi pot haver un viatge més estimulant?

1 comentari:

Eva Ventura ha dit...

De vegades rellegeixo escrits meus de quan anava a l'institut. Quan ho faig, sempre acavo amb la mateixa sensació: tinc vergonya.
No és que hi hagi res mal fet, el que passa és que són massa sincers, apassionats i personals.

Del teu text em quedo la ultima frase, "qualsevol intent de buscar un amor satisfactori és foll."
Està plena de veritat.


Bona tarde!