dimarts, 18 d’agost de 2009

Migracions

El gat volador dels boscos de Caixmir del regne de Morgor, potser una mica cansat de l'estat en què el va fixar Athanasius Kircher un ja llunyà segle XVII, sembla que ha decidit enguany fer un tomb per les festes del meu barri.

No li alabo la tria, perquè sempre em semblarà més escaient el silenci d'una làmina que la cridòria d'un carrer, per molt providencial que es vulgui creure; però tampoc no gosaria criticar-lo: la militància pertinaç en la tenebra es veu que exigeix un disciplina que pel que he vingut a descobrir no és a l'abast ni dels muricecs transvestits.

I és que ja no et pots refiar de res ni de ningú.

3 comentaris:

Eva Ventura ha dit...

Com ilustren les imatges,actualment, anem a menys.

arsvirtualis ha dit...

Mira que li tens "devoció! a aquest jesuïta... Sabies que la meva ciutat el va acollir en el seu asil fugint de les tropes protestants i va estar uns anys de profe? Això sí que són casualitats!

Eumolp ha dit...

Sí que és veritat que em produeix una certa fascinació. Als dropos vocacionals com ara jo, la gent molt productiva ens fa una barreja d'enveja i ràbia que dóna molt de sí. Si a això li sumem la cosa del Barroc i el tema de l'asil, ja tenim tots els caps lligats.