divendres, 7 d’agost de 2009

Records

La memòria ens juga males passades, sovint recordem l'accessori i oblidem l'essencial. Qui m'havia de dir, parapetat darrere d'aquest bigoti ufanós, que haurien de passar tants anys per retrobar al fons d'una capsa empolsinada l'aroma d'aquella vetllada memorable que vaig viure al Teatre Bosch. Quin any, l'any 17...

Gràcia ha canviat, del Teatre Bosch no se'n canta ni gall ni gallina. Dixie Kid havia vingut a fer una exhibició amb Lafont. Érem joves i el món semblava per estrenar. Bombes a la ciutat i el món en flames, però res no ens feia por. Encara no havíem tastat l'esglai dels bombardeigs ni l'aspre regust dels refugis. Tampoc no sabíem encara com és d'amarg empassar-se la humiliació.

Aaron Lister Brown havia nascut el 1883 a Fulton, Missouri. L'abril del 1904 va derrotar Barbados Joe Walcott i va aconseguir el campionat del món dels welter. L'any 18 va tornar a Barcelona i es va enfrontar dues vegades a Frank Hoche, el 7 de març i el 23 d'abril, quan Sant Jordi encara no anava ple de llibres...

Aaron Lister Brown, conegut com Dixie Kid, va reconciliar-se amb la vida un 6 d'abril de 1934, a Los Angeles, al peu d'una façana perforada per molts ulls lleganyosos que es feien passar per finestres.

No van acabar de decidir si era accident o suïcidi, però jo ja havia vist la derrota al fons del seu somriure absent.

Al Teatre Bosch. A Gràcia. L'any 1917.