Quan arriba l'estiu, les ràdios cedeixen els seus micròfons a una caterva d'aspirants a locutor i els encarreguen la missió de tirar endavant programes que se suposa que són amens i distesos, per allò que mentre dura la canícula la neurona de l'oient deu estar toveta i no se li pot anar amb massa sofistificacions.
A banda que els programes de marres solen tenir l'alçada del vol d'un gallina artrítica, els qui s'encarreguen de fer-los arribar fins a la meva soferta oïda sembla que només aconsegueixen el contracte si poden acreditar un alt nivell de desconeixement de la llengua. El lèxic que gasten cabria en un paper de fumar escrit per una cara i destralegen la morfologia i la sintaxi amb una impudícia que només pot comparar-se a la magnitud del desastre que perpetren.
Quan tinc el cuc de l'orella estressat em refugio en una mica de cant gregorià, que sempre relaxa i té el sabor de la cosa artesanal i de la feina ben feta.
Però en fi, aquest no era el tema. En un flaix informatiu que acabo de caçar al vol, m'assabento que el Molt Honorable ha ficat cullerada en el debat de si mani sí, mani no, i per il·lustar la inoportunitat de l'acte ha dit que no era bo: "posar-se la bena abans de la ferida".
Jo, que he arribat a una edat provecta no posant mai "el pegat abans del mal" ni "el carro davant dels bous" ara no sé ben bé què he de fer. Amplio el cabal de les meves precaucions o prescindeixo definitivament de la meva tovallola?
Això és un desori.
.JPG)
3 comentaris:
o com dirien a ca meu: això és can pixa rellisca, essent com som de poble i amb una certa tendència a allò escatològic, que ja se sap.
En el meu cas he abandonat del tot el meu deler per escoltar la ràdio, afecció que ha estat la meva principal durant anys i que ara, pels motius que exposeu i per la falta d'idees i l'avorriment supí dels programes, he canviat per altres menesters que no ofenen tant la meva ànima lingüística.
Jo que escoltava per aprendre si em descuido :(
(per cert, els medis de comunicació actuals es nodreixen de becaris, o sigui que allò que sentim és el paradigma d'allò que es llicencia o s'està llicenciant. Periodisme? qui vol periodistes?)
Bé per l'escatologia.
Pel que fa als nous llicenciats (i als seus llicenciadors, clar) potser els convindria una bona immersió. Algun pou a suggerir?
més que un pou, suggeriria algun d'aquells avencs que hi ha per la nostra geografia, d'aquells que, anys a venir, se'n pogués cantar la rondalla de la desaparició (afortunada?) d'uns radioexcursionistes que, amb tota seguretat, haurien sortit per "l'altra banda" després d'haver vist la llum (mai més ben dit) decidits, i decidides, siguem políticament correctes, a dedicar els seus esforços a la cria de cabres i a la formatgeria.
Publica un comentari a l'entrada