Consell d'amic

No n’estic segur del tot -perquè en aquells moments no tenia tots els meus senys complits-, però juraria que va ser a Hipòcrates que li vaig sentir a dir que la millor manera de conservar el fetge era en alcohol. És cert que no puc donar testimoni de si es tractava de conservar-lo de part de dintre, perquè complís les seves funcions amb diligència, o de part de fora, per a fer-ne ja sigui una amable dissecció o un estofat amb llorer i vi ranci.

Per si de cas, i a reserva de les futures destinacions del fetge que transporto, jo el vaig macerant amb mesura i discreció, que són virtuts molt qualificades a la panòplia de les que puc acreditar.

Les últimes incorporacions al ventall de les meves libacions són de la família de la grappa. He pensat que fóra de bo de posar-les a la vostra disposició i incitar-vos-en al consum. En aquesta època fosca en què Conselleries i Ministeris s’esforcen a allunyar-nos de tot vici i pecat (i ja m’explicareu què ens queda als pobres mortals!) una mica de contraprogramació em sembla que serà saludable.

Si us escau la lleugeresa, decanteu-vos per Bertagnolli. Aquesta casa, fundada el 1870, us pot oferir una grappa bianca da vinace fresche amb uns correctes 40º, que us alegrarà la sobretaula.

Si tendiu a diàlegs de més contundència, aneu a trobar en Bartolo Nardini i que us obsequiï amb una aquavite di vinaccia doppia rettificata. Els Nardini estaven ja en peu de guerra el 1779 i posen en botella una grappa de 50º que es fa dir sí senyor i que pot acompanyar amb solvència lentes digressions sobre el com i el perquè de tot plegat.

Eps, i si la cosa de l’estrangeria afrontava el vostre patriotisme hepàtic, penseu que sempre us quedarà la molt nostrada Agua del Carmen (55º), que des dels prestatges beneïts de la farmacopea més santificada us pot alleujar l’ànim i pacificar la digestió.

No es mereixen.