Tries els records
com el cirurgià expert
que, vessant de sang,
separa vasos i vísceres.
I tu, xop d'enyor,
arringleres silencis.
II
Flairem vells perfums
i enterbolim els ulls foscos de nit.
De bat a bat neguem tota esperança.
Florim!
III
Potser diria el vent,
o els arbres i les cases.
Em deturaria al carrer
i a les places
i sabria el so de l'aire
i l'alè de l'ombra.
Potser diria el vent
i em respondria l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada