La dependenta ha tingut, aquesta nit, un somni eròtic. Li n’ha quedat un lleu tremolor de cames i la consciència clara que, si pogués, repetiria. És més: desitjaria posar una mica de carn a la festa, car la subtil matèria dels somnis l’ha deixada un si és no és amb la mel als llavis.
La dependenta, però, ignora que ha convocat perillosos fantasmes i que a hores d’ara l’espectre d’un galant forassenyat recorre passeigs i carrerons i no deixa botiga per verda. Ell també en vol més, i juga amb l’avantatge que un cop travessada la llinda d’aquest món sotmès a convencions i límits, sap que tot li està permès, fins i tot la gosadia de fer-la seva per sempre.
La campaneta de la porta ha repicat. So de festa o funeral, qui ho sabria?
Quan ha sortit de la rebotiga amb les capses a les mans i se l’ha vist dret davant d’ella, s’ha deixat endur per la lluentor dels ulls i la incitadora prometença dels llavis goluts.
.JPG)
1 comentari:
caratsus quin excés! :)
Publica un comentari a l'entrada