dilluns, 15 de febrer del 2010

Divagacions

No tinc opinió formada sobre Subirachs. El fet que grimpés a la Sagrada Família no me l'ha fet ni més proper ni més llunyà. Però no puc deixar d'agrair-li que un bon dia perfilés aquest bonic gravat que il·lustra l'edició commemorativa del Centenari del Centre Excursionista de Catalunya.

El volum en qüestió es titula D'una vella i encerclada terra i combina el text de Salvador Espriu (amb una gènesi prolixament detallada per l'autor a la presentació) amb els gravats de Subirachs.

No recordo com el llibre va arribar a les meves mans, però crec que no m'erro si escric que el vaig arreplegar algun diumenge al matí al mercat de Sant Antoni. Era el temps que em dedicava a adquirir tot el que havia publicat Espriu, autor per qui sento una decidida inclinació.

D'aquesta flaca en són testimonis transparents l'avatar que gasto (oi que també puc passar per modernet?) i les paraules que l'acompanyen, que vaig demanar prestades a la digníssima Antígona. Cal que reconegui que la princesa, enfundada en dilemes morals de molt alta volada, em va atorgar la llicència sense, però, concedir-me ni una engruna d'atenció.

No sé si som especialment justos amb els nostres autors. De fet, tampoc no gosaria afirmar que sigui justícia el que demanen, qui sap si només una mica d'amor i de respecte. En tot cas, em produeix una certa incomoditat constatar que prima que és la nostra memòria pel que fa als noms amb què ens omplíem la boca no fa pas gaire.

No he de rescabalar ningú, Déu me'n guard, però em ve de gust copiar una mica de paraula d'Espriu. Si voleu llegir-ne més, podeu anar a la pàgina 71 del volum en qüestió:

Cançó beneita de la Mort

Sense mèrit. Al meu pas,
se m'arrepleguen deixalles:
quins camins se'm barraran?
Els savis em tanquen les portes.
M'enriolo sota el nas,
tan obert que tothom entra
per la boca del forat.
Xisclen, corren, s'esderneguen,
no fugen del meu aguait.
No m'enganyaran disfresses,
cosmètics, adorns d'afait.
Volten rares dimensions
entorn del finit govern
de la corba sense límits.
No sóc un poder etern.