divendres, 5 de febrer del 2010

exercici de puntuació

que la terra sigui rodona com una pilota o plana com una post de planxar m’és absolutament indiferent admeto això sí que si observo com un veler treu el nas per la banda dels pals abans que no em mostri el buc tindré una bella demostració de les veritats més elementals de l’esfericitat d’aquest bonic planeta que té l’honor d’aixoplugar-me en el benentès que mai tingui l’absurda pensada de plantar-me ran de mar i em dediqui a considerar amb ulls de tòtil l’horitzó però m’ho van dir de petit i sempre he estat boncreient hi ha setmanes que et vénen de cara i altres que es complauen a mostrar-te l’ignominiós darrere mig tanco una setena que s’ha complagut a enlluernar-me amb la rotunditat d’unes natges potents ostentoses gairebé ofensives bon profit ens faci els animals es llepen les ferides els humans probablement també uns i altres però es distingeixen per la metàfora la natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia i això entre pere i vicent avui per avui em quedaria amb vicent mengem solemnement cullerades de res sortosament cauen les borses i els grans estadistes esmorzen i resen i ja són legió els afamats del plutoni i retallarem nous mapes per multiplicar miracles mentre el gruix de les galtes creix i s’aferma i en donarem gràcies perquè som discretament vius i prometem no destorbar no fos cas que ara que ja ens ho han dit no volguéssim descobrir les delícies dels pastissets de llot

3 comentaris:

Clidice ha dit...

de tot cor espero que hagueu respirat en alguna banda ara pateixo per la vostra salut

Anònim ha dit...

Ni en literatura podem ser lliures.

Olga Xirinacs

arsvirtualis ha dit...

Els dits no respiren.