evidentment
però és el meu gat
un entre tants
amb l'avantatge que en temps de crisi i penúria energètica
m'obsequia
i jo li ho agraeixo
amb un considerable estalvi de llum
que consti en acta
i que sigui a l'acte
amén
Aquí sóc un esclau geperut. Puc contemplar els fets sense passió.
3 comentaris:
doncs si que sembla pràctic si. I on dieu que els vénen aquests?
La mirada penetrant d'un gat és molt misteriosa, mai saps per on et sortirà. Són imprevisibles.
A més, els gats tenen la potestat d'emetre fosforescències entre aquest món i l'altre, de manera que mai no saps si et miren des d'aquí o des d'allà.
Publica un comentari a l'entrada