En un suprem exercici de brillantor reflexiva no m'estic de proclamar que la gran aportació del temps de vacança és la possibilitat de perdre'l sense recança:Us ho poso en vers:
Ara que ha arribat la vacança
perdem el temps sense recança.
perdem el temps sense recança.
(dos versos octosil·làbics apariats, oh meravella, que el fan feliç a ell i potser a ella)
I posats a perdre'l, regal que em faig en aquest 30 de maig de 2007, una de les moltes possibilitats que m'ofereix el meu imaginari és escatir el següent dilema: quina difrència moral hi ha entre la contemplació de les mòmies desenterrades al convent de les Saleses del Passeig de Sant Joan i la llambregada distreta a qualsevol mòmia egípcia robada i traslladada a un museu europeu?
El turisme dignifica?
No n'estic gens convençut. Ni d'això, ni que viatjar signifiqui algun progrés cultural.
Però és que jo sóc una mica impertinent.
I m'agrada ser-ho, la veritat és aquesta.
I posats a perdre'l, regal que em faig en aquest 30 de maig de 2007, una de les moltes possibilitats que m'ofereix el meu imaginari és escatir el següent dilema: quina difrència moral hi ha entre la contemplació de les mòmies desenterrades al convent de les Saleses del Passeig de Sant Joan i la llambregada distreta a qualsevol mòmia egípcia robada i traslladada a un museu europeu?
El turisme dignifica?
No n'estic gens convençut. Ni d'això, ni que viatjar signifiqui algun progrés cultural.
Però és que jo sóc una mica impertinent.
I m'agrada ser-ho, la veritat és aquesta.
.JPG)
1 comentari:
Et regales pel 30 de maig???? Em sembla que no sols pots permetre't perdre el temps sinò també la memòria. Ai ai...
Publica un comentari a l'entrada