divendres, 30 de març de 2007

Ad mortem festinamus

En un suprem exercici de brillantor reflexiva no m'estic de proclamar que la gran aportació del temps de vacança és la possibilitat de perdre'l sense recança:

Us ho poso en vers:

Ara que ha arribat la vacança
perdem el temps sense recança.

(dos versos octosil·làbics apariats, oh meravella, que el fan feliç a ell i potser a ella)

I posats a perdre'l, regal que em faig en aquest 30 de maig de 2007, una de les moltes possibilitats que m'ofereix el meu imaginari és escatir el següent dilema: quina difrència moral hi ha entre la contemplació de les mòmies desenterrades al convent de les Saleses del Passeig de Sant Joan i la llambregada distreta a qualsevol mòmia egípcia robada i traslladada a un museu europeu?

El turisme dignifica?

No n'estic gens convençut. Ni d'això, ni que viatjar signifiqui algun progrés cultural.

Però és que jo sóc una mica impertinent.

I m'agrada ser-ho, la veritat és aquesta.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Et regales pel 30 de maig???? Em sembla que no sols pots permetre't perdre el temps sinò també la memòria. Ai ai...