dijous, 15 de març del 2007

Non non


I aquesta imatge? Desig, pur desig de transcendir la matèria i assolir la categoria de bibelot (salvo la cara amb la tria del fang poc historiat) i que em deixin dormir.

"El meu regne per una dormida!", deia un rei que no va passar a la història. Jo, però, el reverencio i li lloo la tria: què millor que la mort transitòria amb garantia de resurrecció? És el no va más, el non plus plis, l'alfa i l'omega de les desiderates. Breu, que no vull cap altra cosa: llevar-me els quatre parracs que m'han afilerat al rengle dels pudorosos convencionals i submergir-me en el nirvana de l'absència de tot.

Ja sé, ja sé, cap a quarts de tres els meus ulls s'obriran i ho veuré tot negre, em llevaré i em fumaré un parell de cigarretes tot esperant que em vingui la son. Ja és ritual.

Però i què?, és bell somniar. Despert, però somniar. I afegir una peça cantelluda al trecaclosques inconclús.