dijous, 1 de març de 2007

Posats a triar

Posats a triar, per qui em decantaria?

El de l'esquerra té planta. Un pèl esprimatxat potser, però fatxenda, i llueix el xamberg amb aire desimbolt, ben disposat a veure-les venir i com dient "fot-me-les aquí que no tinc butxaques".

L'altre, en canvi, com un si és no és, amb aires de súplica interrogant, oferint -sembla- un sarment amb memòria de renoc i aspiracions de serpent, tot un panorama.

Col·loqui? Potser. Imagino la negociació llarga i envitricollada, probablement inútil. Quin diàleg és possible entre qui ja sap la veritat i qui mira d'esquivar-la?

Amb tot, però, les partides es juguen sempre amb cartes marcades i s'enxampa primer un mentider que un coix.

Aquest és, amb tota evidència, un missatge per a navegants però escrit a la bella manera de qui es complau a dir-ho tot sense dir res.