dijous, 22 de març de 2007

Faula per als amants dels llibres

Com és ben sabut el cuc pare, per espavilar la nissaga, els planteja el problema de l'enciclopèdia: si un cuc comença a devorar una enciclopèdia de deu volums de mil pàgines cada volum per la número u i no s'atura fins a la pàgina mil del darrer volum, quants fulls haurà travessat?

Sempre hi ha el banau de torn que pregunta si s'han de tenir en compte les cobertes. No, és clar. L'innocentot amb ganes de despuntar deixa anar: "Deu mil!", i s'ha de conformar a ser la riota dels més espavilats i cauts que ja han vist que la pregunta té trampa, i van fent càlculs. Indefectiblement surt el repelent de torn que pontifica: "Quatre mil un", i es queda tan ample.

El pare cuc voldria felicitar-lo i posar-lo com a exemple per a tots: reflexió, perspicàcia, bibliofília, lèxic, capacitat de càlcul... què més por demanar el pare cuc. Al capdavall li ha donat la resposta correcta.

Però hi ha un no sé què que el refrena. Se'l mira amb posat seriós i diu: "Sí, has donat la xifra exacta, però has comès pecat de supèrbia. Et puc admirar, però no aprovar el teu fer; és així."

-I això, pare cuc?
-Aprèn la lliçó, fill, abans d'abandonar la prestatgeria de la qual et foragito: la riquesa del cuc no es troba en l'exhibició impúdica dels seus mèrits, sinó en la discreta dissimulació de les seves capacitats. Només una cosa ens pot salvar en aquest món cruel i és que al nostre costat tots puguin passar per més savis que nosaltres.

I el cuc fill, apresa la lliçó, s'arrossegà xanet-xanet fins a la prestageria dels clàssics. Se la va empassar sencera i, des d'aleshores, viu feliç i en soledat.