El professor tapa el bolígraf vermell amb què ha fet l'última correcció. A contrallum examina com ha baixat el nivell de tinta i conclou que n'hi queda prou per encarar les correccions que encara el separen de les vacances d'estiu.
El professor sap que hi ha qui aconsella de no corregir en vermell. És un color agressiu. El verd segurament s'escauria més, donaria un to més amable a les observacions que escriu als exàmens. Són observacions perfectament inútils, ho sap. Tret de la nota que posa, cap dels gargots que il·luminen els fulls un cop els ha sotmès a una disciplinada revisió té la més mínima conseqüència en l'ànim de l'alumne.
Mentre apila els fulls que tornarà dilluns, el professor pensa que hauria fet bé de canviar d'ofici. Hauria estat un excel·lent... Aquí s'atura. En el fons pensa que no hauria estat excel·lent en res. El professor pensa, en el fons, que l'excel·lència no és la condició que li escau.
Per això (ara el professor està endreçant els exàmens en un sobre) es permet imaginar-se escrivint un elogi de la mediocritat.
Com que li costa suspendre els alumnes, el professor se suspèn a si mateix. En això sí que excel·leix. Aplica en aquest terreny una estricta mesura: carrega al bast de la seva incompetència tots els disbarats que ha ratllat acuradament.
Damunt del sobre escriu el curs i la data. Mentre ho fa, somriu. I és que recorda les paraules d'aquell catedràtic que aprovava a tothom. I que quan li ho retreien deia: "Ja els suspendrà la vida".
A la llum de l'experiència acumulada i vist el panorama, ja no li queda ni aquesta esperança.
.JPG)
1 comentari:
potser si que venim amb una C- d'entrada ja. Però vaja, no m'hagués fet res tenir-lo a matemàtiques en comptes del misogin venjatiu que em va caure. Estaria d'allò més bé una continuació del conte :)
Publica un comentari a l'entrada