dissabte, 22 de maig del 2010

Futur

Ja treu el nas, però encara ens creiem segurs.
Ens hem assegut a la llinda del nostre món i ens fem costat.
Ben peixats com anem, confiem que no hi ha escletxes.
Sentim un soroll de fons que ens inquieta.
Però aconseguim distreure'ns.
"Ens ens sortirem, ja veuràs".
Però les cartes ja estan jugades.
Roden els daus.
Només és qüestió de temps.

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Sedosos, sinuosos, silenciosos, així fossin els nostres passos per la vida.