diumenge, 2 de maig de 2010

Ai, la mama...

Se celebra avui un bonic dia, un d'aquells que fa estremir de goig els propietaris dels grans magatzems i els accionistes del molt honorable gremi de la cosmètica.

Imagino que hi ha també un amplíssim ventall de progenitores que esperen amb alegria que els plançons que tendrament han alletat els posin entre mans algun testimoni material de reconeixement.

No dubto tampoc que hi ha un sector de digníssimes mares que veuen en l'exaltació de la maternitat que proposa la diada, no tant un testimoni d'afectes filials sinó l'entronització del paper reproductiu que la societat patriarcal ha penjat com una llufa de plom a l'esquena del cinquanta i escaig per cent de la humanitat.

I és que som diversos, i per això mateix interessants.

Perquè veieu que la meva intenció s'aboca sempre a acontentar tots i totes, humans i humanes, éssers vivents de tota orientació moral, sexual, intel·lectual i emocional, us he buscat aquesta bonica il·lustració.

L'he trobada a la pàgina 290 del volum II d' Històries i llegendes de Barcelona, de Joan Amades.

El peu de la il·lustració diu així: "Home cuinant a la porta de casa seva amb un fogó de terrissa, anomenat de copa, segons la capçalera d'un ventall vuitcentista sobre els solters (BC)".

Doncs res més i molt bon dia.

3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Molt instructiu el dibuix, i commovedor. Una vegada, al jardí d'una casa particular de França, homes fets i drets feien mitja.
De totes maneres, els homes als fogons són els que cobren més pasta i surten per la tele, tret d'alguna dona ocasional...

Clidice ha dit...

vaja, a França no ho he vist, però al Perú, a l'illa de Taquile, homes i dones van caminant tot fent mitja (cada home s'ha de fer el seu barret, de diferent disseny si és casat o solter). No he celebrat mai aquest dia, no l'acabo d'entendre. I a ca meu sempre he vist els homes fent les feines, avis inclosos. Imagineu-vos el xoc quan vaig començar a tenir consciència del que passava a casa dels altres!

montserrat ha dit...

m'agradaria saber si és cert:
Vaig llegir, vaig sentir o em van contar, que el dia de la mare el van inventar els ianquis acabada la segona guerra mundial.
Les dones havien sortit de les llars per treballar a les fàbriques d'armament i en acabar la guerra havent-hi atur masculí, convenia tornar les dones a les llars. El dia de la mare era una excusa per premiar i reblar la importància de criadora i "reina de la casa".

M'ha agradat llegir-te, tot i que degut al pocs estudis que tinc, hi ha paraules que em costa d'entendre.
¡salut!