Quan el meu carrer era civilitzat, tenia llambordes.
Però ja se sap que el temps s'ho enduu tot i l'Ajuntament va enquitranar-lo. Imagino que per estalviar una mica, no es van molestar a treure les pedres i com que el passat és persistent, la circulació obstinada i el quitrà potser de no massa qualitat, últimament han aparegut unes zones al descobert que em retornen la memòria del passat.
Les llambordes eren un excel·lent material per aixecar barricades. Però ara no estem per aquests excessos, és clar. I així ens va, naturalment.
Sóc de mena pacífic i políticament correcte, faltaria més.
Per això, quan em pren l'enyor de la barricada em refugio en el paper imprès i fullejo l'obra del senyor Joan Serra i Costansó (ja té pebrots, la cosa) nascut a Igualada el novembre del 1864 i mort a Barcelona el març de 1924. El mateix que signava com a Jeph de Jespús.
Avui li ha tocat al poema Apocalíptica, que conclou així:
-¡Poble de vils, estúpits ó cobarts!
¡Tota esperansa redemptora es vana;
has mort del tot per una eternitat,
puig ni quan vingui aquell moment terrible
en que recobrará tothom sa carn,
y eixint dels clots ignots hont reposava,
tot quant vida tingué vida tindrá,
en lo tros que algun dia fou Espanya
no's trobará un segon la horrible pau,
sonant en vá per ella las trompetas
del judici final!
I mira, tu, un cop copiat em quedo d'allò més descansat. Encara que no sàpiga massa què diantre he escrit.
.JPG)
1 comentari:
hahaha, realment els que sou políticament correctes heu d'anar a raure a cada racó, per tal de desfogar els vostes instints primaris, que no és pas d'estranyar que acabeu llegint coses com aquesta ;)
I per què serà que ara i adés, sempre ens hagin de dir "estúpits ó cobarts" i mira que en són de seculars aquests adjectius dirigits al poble!
Publica un comentari a l'entrada