Magí Sandiumenge

En una carta a Ferran Cuito, datada l'1 de març de 1942, Lluís Nicolau d'Olwer transcriu aquest poema de Magí Sandiumenge (la traducció macarrònica l'he afegida de collita pròpia). Si sou de mena desconfiada, ho podeu comprovar a la página 48 del Epistolari de l'exili francès que va publicar Curial el febrer de 2003.

Posats a la feina, també podreu llegir en nota a peu de pàgina: "Magí Sandiumenge, del grup de Josep Carner, relacionat amb la revista Catalunya (1903-1905). Vivia exiliat als EEUU. Traduí i publicà vers 1906 quinze cançons de Maeterlink".

Jo no tenia la més remota idea de l'existència del tal Magí. Però el lleure, pare de tots els vicis i d'alguna troballa, m'ha portat avui a furgar pels intersticis de les meves lleixes i m'he topat amb un llibret, el son del qual ningú no havia destorbat en molts anys.

El contingut, si he de ser sincer (objectiu que no ocupa un lloc especialment destacat en les meves prioritats, sigui dit de passada), no m'interessa ni poc ni molt. Però si que m'ha fet il·lusió trobar-me amb l'endreça:

Les petges dels difunts em fan una mena de pessigolles que no em sé acabar.

Però el que està fora de tot dubte és que, autories i autògrafs a banda, la portada de l'opuscle és d'una delicadesa extrema i d'un argument que fa les delícies de la meva sensibilitat personal i intransferible.

I per això mateix em complac de donar-li un lloc de preferència en aquest de racó de món que habito sense més companyia que la que molt amablement em vulgueu oferir.