dimarts, 25 de maig de 2010

Perquè us porto voluntat...

...després d'haver castigat les vostres ninetes amb un inexplicat i inexplicable emperador flac de memòria, m'ha semblat de bona llei oferir-vos els repòs d'una imatge més escaient.

Si m'haguessin donat a triar (cosa que afortunadament no tan sols és impossible sinó que a més no pot ser) jo m'hauria decantat per habitar algun d'aquests paisatges.

Tinc per segur que hi hauria fet un bon paper: em sento perfectament capaç de poder mantenir la immobilitat que fa al cas, mai que a ningú se li acudeixi de tafanejar el que no s'ha de destorbar, i fins de fer unes llengotes discretes en el moment precís que la pàgina passa amb un discret sospir a reposar al seu lloc per una altra eternitat de silenci.

Però això, és clar, són cabòries que no porten a res. Les que a mi m'agraden i em conforten, naturalment.