La cirereta del pastís

Que el senyor Sirera opini que el seu partit és una merda em sembla plausible. I encara gosaria dir que es queda curt: probablement massa ocupat arrencant-se ganivets de l'esquena, no ha pogut dedicar prou temps a trobar un adjectiu més escaient per qualificar la textura moral de la baluerna en la qual milita.

Amb tot, jo sóc del parer que el símil de la tova escauria a les diverses organitzacions polítiques que tenen per objectiu aferrar al poder els seus membres distingits i , un cop collats a la poltrona, fer mans i mànigues per embolicar la troca i mantenir-los fent posat de mussol i sostenint amb una fatxenderia digna de millor causa que treballen per al bé comú.

Fins aquí, tot correcte.

El que em fa un cert oi és que hi hagi un periodisme que es dediqui a retratar el missatges privats i divulgar-los. A mi, que em van criar en el més estricte respecte a la privacitat de la correspondència, això em fa una mica de repugnància. Ja sé que no és ben bé el mateix, però a mi em fa el mateix efecte deplorable, ves que hi hem de fer. Les formes, en la convivència enraonada, em semblen fonamentals. I constato amb un cert estupor que es van perdent i ja no movem ni una pestanya.

Ja sigui el tostó (em permeto una lleu correcció desnormalitzadora) d'en Saura o la merda d'en Sirera, aquestes diguem-ne notícies que han amenitzat els diversos comentaris polítics (¿?) i les portades de la premsa (¿?) em fan venir ganes de seguir en la Tebaida de la meva inòpia militant.

Per sort, ara és el moment que espero amb candeletes que Madrid no sigui designada seu de les Olimpíades del 2016. El meu argument d'autoritat és que em produeix tan poca il·lusió com quan la Ciudad de Ferias y Congresos va tenir aquest dubtós honor. De fet de fet, crec que tinc decidit que no m'interessaré per l'esport olímpic fins que no demostrin un bri de sensatesa i legalitzin el dopatge. Aleshores en podrem parlar.

I res més.

Bé, sí, una breu postil·la: si alguna institució pública vol encarregar-me un informe, cap problema. Puc acreditar una certa habilitat en la tècnica del "retalla i enganxa" i no tinc cap inconvenient a adaptar La caputxeta vermella segons convingui i sigui escaient. Que no pot ser que Presidència ignori encara que el llop va patir violència de gènere i discriminació per causa d'origen filogenètic.

Petonets.