Ara que hi ha una certa tirada a caçar al vol expressions íntimes i fugisseres que posen sobre la taula la veritat dels pensaments ocults, m'ha semblat de llei posar en coneixement del públic distingit que m'honora amb les seves visites aquesta imatge, que revela l'estat d'ànim d'un catalanet i una catalaneta que contemplen un esdevenidor força erm a la llum de les circumstàncies, i que van tal com els ha deixat l'amena realitat que els circumda, ço és, amb el cul a laire.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Com és que ell té el puny tancat?
I jo que no havia caçat el detall? Hi reflexionaré, no fos cas que es tractés d'una exemplificació de la ja molt coneguda "avara povertà di Catalogna". A veure si encara resultarà que som de "la Virgen del Puño"!
El celebrat mn. Muntanyola(catalanista i foteta), quan va ser destinat de Mont-ral a Salou, deia a tothom: "Vinc d'un cul de món i entro en un món de culs".
Curiós, reflexionem :)
Caram, de paraula de pas "matat", un pèl de basarda si que fa
Publica un comentari a l'entrada