diumenge, 28 de juny del 2009

Associacions

No us en càpiga dubte: fa segles que la tortuga maleeix la seva dissort. Li ha plogut al damunt, des d'un Olimp desmesurat, un pes difícil de traginar. Ella, però, pacient i sàvia, es limita a disfressar la bilis d'aigua perquè el turista s'enganyi pensant que la composició és refrescant.

Nosaltres sabem, però, els pensaments obscurs que mastega en la seva presó de pedra: quan la lluna fa el ple i el silenci s'ensenyoreix dels jardins, tot es capgira. Pietro Barbino és aterrat i el queloni se li planta al damunt del ventre prominent i amb bec d'acer li rosega aquest fetge que han macerat constants libacions.

La víscera, com és de llei, torna a créixer, es recompon i s'apresta a nous àpats. Els cicles, ja se sap, les tenen aquestes coses i regalen petits moments de justícia en un món de vegades clar, de vegades inintel·ligible.

Jo, des del fons de la meva penombra, el contemplo, hi joguinejo i hi especulo. Per qué els camins estan marcats i l'hora és dolça.

1 comentari:

Eva ha dit...

Ets una mica voayeur Eumolp...
però gràcies a la teva entremeliadura m'has fet passar una estoneta refrescant...