divendres, 26 de juny de 2009

Inferns amables

En algun lloc he llegit que les pintures romàniques venien a ser com una mena de llibre que suplia les limitacions del pobre illetrat en aquells segles pretesament obscurs de l'Edat Mitjana. Ho accepto, perquè jo encara sóc dels qui atorga a la lletra impresa un valor totèmic i si algun estudiós va posar en circulació aital sentència, els seus fonaments tindria.

Dedueixo doncs que, en bona llei, la visió d'un infern com el que exhibeixo deuria anar encaminada a posar a rotlle els aspirants a pecadors d'algun segle reculat. Potser sí que "in extremis" la memòria de la caldera i les flames podia retenir les inclinacions mal encaminades d'algun serf una mica deixat anar. Acceptem-ho.

Vist des dels meus ulls, l'infern que ara us recomano que torneu a mirar no és sinó una incitació, una esca de pecat: no em direu ara que una eternitat amb un embut al cap, gronxats per dimonis amb un somriure tan còmplice i amb la certesa d'un estalvi tan segur a la factura de Catalana de Gas, no us animaria a cometre tota l'àmplia gamma de pecats possibles.

I algun de propina. O no...?