diumenge, 21 de juny de 2009

Anys setanta

Caminant pel seu propi peu ha vingut a parar a les meves mans un bonic llibre editat per L'Ajuntament de Barcelona: Dones en transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició.

N'és autora la senyora Mary Nash, amb qui vaig coexistir durant un curs a les aules de la U.B. mentre ens fustigava sense cap misericòrdia la senyora Mercè Vilanova.

Com és habitual en mi vaig creuar la totalitat del curs sense intercanviar cap paraula amb ningú que no habités dintre del meu cervell, la qual cosa sempre m'ha garantit el do preuat de l'anonimat més rotund; però d'aleshores ençà sempre que ensopego amb el nom de la senyora Nash en algun paper no em puc estar de sentir el lleu fregadís de les ales de la nostàlgia.

Queda dit.

Dubto molt que arribi mai a llegir-me el volum: 259 pàgines en tamany DIN-A4 són el millor antídot per a qualsevol vel·leitat que em pegués per la banda d'ampliar els meus coneixements sobre el tema. Però com que és un volum ben editat i abundantment il·lustrat, sí que m'he entretingut una estona a mirar-ne els sants.

I entre les estampes que han atret l'atenció d'aquestes dues llumeneres amb què natura m'ha obsequiat, la que m'ha resultat més plaent és la que m'he pres la llibertat d'escanejar polidament i plantificar a l'encapçalament d'aquesta parida.

De fa temps que tinc per l'invent de Monsieur Guillotin una devoció molt sentida. El progrés humanitari que va introduir en el complex món de la decapitació sempre m'ha semblat d'agrair. Posats a escapçar els aspirants a difunt, fer-ho d'una manera neta, ràpida, eficaç i de resolució garantida m'ha semblat sempre que dóna un plus de civilitat a l'aplicació del més notable disbarat en què han culminat molts sistemes judicials al llarg de la història.

La proposta d'extensió de l'artefacte, feta l'any 1979, al control de la natalitat em sembla també digna de ser tinguda en compte. En uns dies que hi ha viva polèmica per l'ús indiscriminat de "la píndola de l'endemà", no deixaria de tenir un cert interès que algú reivindiqués l'aplicació del que podríem anomenar "l'extirpació de la vigília".

Jo hi veig avantatges diversos, entre els quals ara només en destacaria un: si dotéssim les nostres adolescents d'un artilugi d'aquesta índole i elles tinguessin cura de mostrar-lo amb una certa ostentació als aspirants a fecundadors descontrolats, tinc per mi que ultra estalviar-nos embarrassos no desitjats i socialment embarassosos (passeu-me per alt la redundància) inclinaríem els nostres plançons a recuperar amb constància i aplicació pràctiques onanístiques de reconeguda i contrastada solvència.

Eps, i si us amoïnava que això contribuís a assecar-los el cervell en compliment de les molt atinades admonicions del gremi eclesiàstic, no heu pas de patir. Primer caldria veure fins a quin punt estan dotats de tan inútil adminicle.

1 comentari:

the silver blue sea ha dit...

Feliç solstici i felicitats també per ser J... un petó