dilluns, 20 de juliol de 2009

Quasi conte més idiota encara

L'espera se li feia llarga. Els altres metges, més diligents, havien esbandit la clientela. A ell, en canvi, li corresponia una doctora minuciosa i un pèl sòmines: li tocava prendre paciència.

Anava passadís amunt, passadís avall. Els passejos convergien a una caixeta vermella, molt polida i rebufona: "En cas d'incendi, premeu el botó".

A la vint-i-setena parada i relectura, no va poder resistir la temptació: va prémer el botó.

No podia preveure que l'instal·lador havia estat especialment previsor. Cas que algú activés el mecanisme en absència de foc, el sistema provocava una bella fogata per estalviar explicacions sempre enutjoses i poc convincents.

Quan els bombers van desenrunar la planta es van trobar una pelleringa recremada amb una cara que semblava dir: "No ho tornaré a fer".

Malaguanyat penediment.

2 comentaris:

Eva Ventura ha dit...

Hi ha gent que sempre té la vista als dits...

Eumolp ha dit...

I que santa Llúcia ens la conservi! (I si ens l'augmenta, no li farem "ascus". Vaja, diria jo...)