dimecres, 8 de novembre de 2006

La llei del pèndol


Si, certament, ho reconec: plantificar el careto de Poe per encapçalar una de les meves divagacions idiotes és fruit d'un doble sadisme. Ço és: fer-vos empassar la incontestable lletjor del prosista macabre i, si no vols caldo dues tasses, pretendre que us tireu ganyot avall la lletania indigerible que el segueix.

Fruit d'aquesta mala consciència, m'aixoplugo avui en la nimfa que ens acompanya. Us estalviaré divagacions pseudoliteràries. Concentreu la vostra atenció en la imatge i conveniu amb mi que potser no va escriure una ratlla, però que no li calia.

Tinc plena consciència que el que acabo d'escriure és absolutament masclista, faltaria més. Bé, i què? Tot el dia que camino exclusivament amb el peu esquerre. Què importa doncs marrar una nova passa?