dijous, 9 de novembre de 2006

Entre tu i jo

Ens assemblem amiga. A tu t'han penjat la llufa de la laboriositat i la previsió, els contes en van plens. Jo n'he fet nord i guia dels meus desficis i no tinc manera de desfer-me ni volent-ho dels deures que em vaig imposant com qui no vol la cosa.

Ni les sàvies paraules de Rusiñol em van fer veure la llum i, tot i haver-me empassat Cigales i formigues, no he pogut deixar de traginar els pesos que em desborden fressant el camí marcat .

Entén, doncs, que et demani perdó a l'avançada. Empès per fats funestos, demà no em puc escapar de trepitjar terra sense asfalt. I tinc l'ai al cor només de pensar que en algun moment de malaptesa occís alguna de nosaltres. Crim inaudit de lesa formiguitat!

Si fos així, permet-me que t'ho retregui, tingueu present l'estiu que us vaig alimentar cada dia amb flonges molletes de pa deixades al marbre de la cuina. Recordo amb estovament amb quina diligència us les emportàveu de dret al formiguer i com anava creixent el rengle que contravenia qualsevol norma de la higiene moderna.

Tingueu-m'ho en compte, si no sabés evitar l'estropici. Sé tan bé com vosaltres que els humans no hi hem de fer res al camp, que la nostra tasca és amuntegar-nos a ciutat i empudegar l'aire i consumir ferotgement recursos a la recerca vanitosa d'un utòpic benestar.

Però no sempre un és mestre dels seus actes i jo, a més de formiga, vaig decidir ser jonc. I em plego dòcilment al corrent quan aquest empeny amb força.

Això sí, mai no em trenco.