dimecres, 18 de novembre del 2009

Sor Mariana

Com que s'acosta Nadal i m'alliberaré -ni que sigui parcialment i transitòria- de la contracció al deure laboral, vaig preparant-me algun entreteniment per assassinar aquestes hores que em regala el destí.

Remenant el meu bagul d'últimes novetats literàries m'he trobat amb el llegat d'aquesta bella monja que, segons m'informa Ribera-Rovira al pròleg de l'edició ens ha deixat "aquestes cinc cartes d'una meravellosa expressió cordial apassionada, breviari d'amor i de turment, veritable obra prima de sentiment i emoció".

No cal dir que ja estic frisant pel moment en què em pugui submergir en la delicada prosa epistolar. El fet que les cartes fossin escrites entre 1666 i 1667 afegeix un plus de seducció a la lectura que m'espera.

Estic il·lusionat. I em venia de gust dir-ho.

1 comentari:

Clidice ha dit...

No temeu un excés d'excitació? penseu en les vostres coronàries, quina culpa en tenen de pertànyer a un ésser tan arriscat? En tot cas, espero que ens ho detalleu, jo ni goso, que sóc dona de vida plàcida i senzilla :)