diumenge, 8 de novembre de 2009

Thales de Milet

Si dues rectes concurrents són tallades per un sistema de rectes, aleshores aquestes són paral·leles si, i només si, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcionals.

Si les enciclopèdies aquestes que ens permeten dissimular les nostres ignoràncies no menteixen, aquest és un dels teoremes de Thales.

Aquest matí m'he llevat amb el joni de marres al cap. Podria explicar per què, però no ho faré de cap manera: he de ser fidel a la meva pretesa inintel·ligibilitat i, a més, la presència del filòsof i matemàtic a les meves cabòries matinals és tan transparent que justificar-la seria ociós.

Crec que deuria tenir 14 o 15 anys quan vaig fer coneixença amb el teorema en qüestió. No sabria dir ara si ho dec a la senyora Arnaldos o al senyor Congost. Tant l'una com l'altre van fer digníssims esforços perquè la matemàtica travessés la infranquejable barrera que el meu cervell li oposava. No se'n van sortir. La senyora Tarrida va seu un pèl més afortunada: jo havia arribat ja als 16 anyets i, tot i seguir sense entendre gran cosa, vaig intuir per primera vegada que allò de les matemàtiques tenia alguna aplicació pràctica, i em vaig divertir. Cal que reconegui també que en el descobriment d'aquesta part lúdica em va ajudar força el tarannà un pèl histriònic de la professora i la manera com xuclava àvidament els Ducados que consumia mentre passejava entre nosaltres i feia les seves explicacions.

La vessant filosòfica del personatge em deuria arribar també en algun moment d'aquells anys, perduda en algun racó dels fastuosos quadres sinòptics amb què ens il·lustrava la senyora Tineo. Però també és cert que, més enllà del nom, he arribat fins avui sense saber massa cosa del filòsof i matemàtic en qüestió.

Aquesta és la trista realitat de la meva escarransida cultura: un arxipèlag dispers que punteja la vastitud oceànica de les meves ignoràncies.

Això no obsta però perquè avui em senti particularment feliç de poder parlar de Thales. Els moments durant els quals va concedir-me ahir el seu aixpoluc ja els tinc endreçats al rengle dels que m'ajuden a tirar endavant i a contemplar la meva vida amb un somriure.

I així ho dic. Perquè vull i puc. I perquè consti en acta.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

jo ho vaig aprendre així http://www.youtube.com/watch?v=czzj2C4wdxY perquè sóc una mica curta i les coses se m'han d'explicar cantant :)

poesiaula ha dit...

el teorema, la cançó...
un plaer! (o dos).
isabel

Eulàlia ha dit...

Jo parlo de Thales de Milet als meus alumnes de segon i de tercer de l'ESO a classe de dibuix...
Què els en quedarà d'aquí uns anys? Sigui el que sigui si hi ha un sol d'ells que li ha encès la curiositat per saber-ne més dels antics clàssics, ja en tinc prou.

arsvirtualis ha dit...

"Els matemàtics són una mena de poetes fraudulents que, de fet, intenten l'única poesia possible"
J.F. dixit

Eumolp ha dit...

Si és J.F. qui parla ni li posarem cap pega. I ara!