Diré per endavant que no li tinc gran devoció. Malgrat això té un no-sé-què que m'hi porta de tant en tant: és la mateixa raó, imagino, que m'acosta a aquelles coses que no acabo d'entendre. Tinc per mi que m'agrada estavellar-me contra murs que em depassen. Massoquista, potser. O simplement miop... que no se sap mai.
A més, després d'haver enfilat veus polsegoses, convenia refrescar amb una veu més moderneta. Sense passar-se és clar. Si són vius, me'n malfio; un cop han traspassat, ja m'hi entenc millor.
La cosa diu així:
Davant el perill que representa la situació actual,
la porta principal ha estat tancada. La façana, a més
d'abalançar-se cap al carrer, s'obre lateralment.
L'esquerda que separa el campanar de la façana
té més d'un pam, de manera que hi entra el sol
i la pluja. A contrallum podeu veure perfectament
la clivella que separa la façana de la volta
del temple.
És de l'any 1975.
No va ser un mal any.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada