Pel mateix preu accepteu-me que em resisteixi a trair Ronsard amb una traducció maldestra. Potser quan sigui una vella a la vora del foc i enyori els temps que ell em celebrava en els seus versos...
Però és cert que interposar la frontera de l'idioma entre el text i els ulls no és de persona educada. Me n'excuso.
Avui aprimarem les distàncies. Sense cedir, però, a la facilitat: cridarem a escena Azalais de Porcairagues.
N'Azalais de Porcarages si fo de l'encontrada de Monpeslier, gentils domna e enseignada. Et s'enamoret d'En Gui Guerrejat, qu'era fraire d'En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e fez de lui mantas bonas cansos.
[...]
Amic ai de gran valor
que sobre toz seignoreia,
e non a cor trichador
vas me, que s'amor m'autreia.
Ieu dic que m'amors l'eschai
e cel que ditz que non fai
Dieus li don mal'escarida,
qu'ieu m'en teing fort per guerida.
Bels amic, de bon talan
son ab vos toz jornz en gatge,
cortez'e de bel semblan,
tost en venrem a l'assai
qu'en vostra merce·m metrai:
vos m'avetz la fe plevida,
que no·m demandes faillida.
[...]
Què hi voleu, tinc flaca pels temps antics i el gènere femení. Si puc fer coincidir les dues avinenteses, ja no he de demanar res més.
.JPG)
2 comentaris:
compartim flaques, segurament des d'altres òpitques, en tot cas: moltes gràcies :)
M'ha transportat a époques certament llunyanes i aquesta nit és boirosa.
Vaig a regellir-te un altre cop i així viatjaré pel temps durant una estoneta més.
Publica un comentari a l'entrada