No és per fer-vos enveja, però ho he de dir: tinc la immensa fortuna de passar moltes hores en un espai de quatre metres quadrats. El futur, doncs, no m'inquieta: un nínxol em semblarà una desmesura; una urna, una bicoca. En això, com en tantes altres coses, no hi ha res com arribar-hi ben preparat.
A dos pams escassos del meu nas, dormen el son dels justos els escassos volums de poesia que el meu poc seny m'ha portat a adquirir. Molt de tant en tant, perquè no sigui dit, en prenc un a l'atzar i l'obro a l'aventura.
Avui ho he fet. I heus ací què he trobat:
Je sens une douceur à conter impossible,
Dont ravy je jouys par le bien du penser,
Qu'homme ne peut escrire, ou langue prononcer,
Quand je baise ta main contre Amour invincible.
Contemplant tes beaux rais, ma pauvre ame passible
En se pasmant se perd: lors je sens amasser
Un sang froid su mon coeur, qui garde de passer
Mes esprits, & je reste une image insensible.
Voila que peut ta main & ton oeil, où les trais
D'Amour sont si ferrez, si chauds & si espais
Au regard Medusin, qui en rocher me mue.
Mais bien que mon malheur procede de les voir,
Je voudrois mille mains, & autant d'yeux avoir,
Pour voire & pour toucher leur beauté qui me tue.
Guapo, oi?
I és que el Ronsardet i jo tenim un conveni: ell parla i jo el subscric.
Ja veus tu quines coses.
3 comentaris:
no és mala cosa treballar en equip :) gràcies per oferir-nos el resultat :)
Quina llàstima no saber francès!!
El misteri també és exquisit en algunes ocasions... mentrestant deixaré que la meva imaginació voli i cercaré traduccions inventades a caprici de posibles similituds.
Estimat, bé pel Ronsard, però cal oferir, en atenció al lector, el text traduït.
Elogio el teu racó literari-poètic
Publica un comentari a l'entrada