dijous, 3 d’agost de 2006

Lectures

Podríem fingir creure que estava realment abstreta, perduda en alguna lectura que li havia lligat el pensament i se'ns l'havia enduta qui sap on.

Podríem també -ja posats, tot és possible- pensar-nos darrere la càmera capturant amb exacta discreció el moment, buscant aquesta eternitat de l'instant que, temps a venir, ens permetés de recatar la memòria de la fugacitat.

Hi ha però l'evidència del teló de fons i l'angle maldestre de la il·luminació que ja ens rebrega el somieg. És, com tantes coses, una discreta mentida.

I bé, hi fa alguna cosa? No és també la mentida un aliment digne?

Enganyem-nos doncs i acceptem que com en tantes coses la llengua, que és molt sàvia, ens dóna el verb exacte per perfilar l'abast de la proposta: trampejar.

És un verb al qual donaria un lloc de preeminència a tots els diccionaris, i fins trabucaria l'ordre alfabètic perquè fos aquest el primer mot que ens fes moixaines als ulls en obrir-ne algun a l'atzar i llegir precises definicions com aquesta: "Procedir (en un afer dificultós, arriscat, etc.) enginyant-se a trobar els mitjans d'anar superant les circumstàncies adverses, de tirar endavant malgrat aquestes".

Excel·lent lliçó de vida.