diumenge, 13 d’agost de 2006

Exhumació 2, s'acosta l'hora

Té com un aire de baldufa, i això me la fa especialment simpàtica, per bé que reconeixeré que quan em dedicava a fer-la ballar (pur paleolític, evidentment) semblava tenir més encert a aconseguir que girés de cap per avall que evolucionant elegantment sobre el piu metàl·lic.

I és que en qüestió de jocs no he estat mai un especimen massa espavilat. Poc donat a les expansions lúdiques m'he consagrat a les delícies del tedi que, si aneu a mirar, és una manera com una altra d'allargar la vida. O, si més no, la percepció de la seva durada.

Doncs això, que vaig a seguir mirant com giren les busques del meu rellotge interior.

No us hi canseu, tampoc.