Amic, sort en tens que sempre estic amatent a les teves flaqueses. La crida urgent que m'has enviat per boca de Madame L. ha fet un efecte immediat i corro a socórrer-te (passa'm per alt la cacofonia i el purisme normatiu en l'ús dels pronoms febles).
De moment em limitaré a recomanar-te una dieta més rica en calories i greixos animals. Realment, el tema verdures el portes fatal! També fóra convenient que reprenguessis els hàbits libatoris, atès que una mica més d'alcohol en sang ens estalviaria a tots el patètic espectacle que no has tingut la decència d'esquivar de motu propio.
Deixo per més endavant altres consideracions de més substància. Ara és complicat entrar en detalls, però estava filosofant amb l'ajuda d'un mirall i els imperatius categòrics no admeten dilacions.
Només un instant més per deixar-te constància que m'han arribat veus (ja veus que La veu es fia de les veus si veu que són veus que et veuen com s'ha de veure) que ets home feliç. Me'n congratulo i te'n felicito.
Ara no m'espatllis la dilatada vacança que a mi mateix em concedia introduint els peus a la galleda amb aquesta estòlida falta de mesura i contenció que de vegades t'entestes a exhibir.
Per aquesta vegada passi. Però ne te'n consentiré gaires més.
Quedem entesos, espero.
La veu.
De moment em limitaré a recomanar-te una dieta més rica en calories i greixos animals. Realment, el tema verdures el portes fatal! També fóra convenient que reprenguessis els hàbits libatoris, atès que una mica més d'alcohol en sang ens estalviaria a tots el patètic espectacle que no has tingut la decència d'esquivar de motu propio.
Deixo per més endavant altres consideracions de més substància. Ara és complicat entrar en detalls, però estava filosofant amb l'ajuda d'un mirall i els imperatius categòrics no admeten dilacions.
Només un instant més per deixar-te constància que m'han arribat veus (ja veus que La veu es fia de les veus si veu que són veus que et veuen com s'ha de veure) que ets home feliç. Me'n congratulo i te'n felicito.
Ara no m'espatllis la dilatada vacança que a mi mateix em concedia introduint els peus a la galleda amb aquesta estòlida falta de mesura i contenció que de vegades t'entestes a exhibir.
Per aquesta vegada passi. Però ne te'n consentiré gaires més.
Quedem entesos, espero.
La veu.
.JPG)
3 comentaris:
Feia temps que no la sentia La Veu.
Per cert, un "capoll" preciós el de la foto; veig que has triat bé i tens bon gust.
Dilecta i docta amiga, només en vós puc confiar: exerciu, si us plau, una discreta tutela sobre aquest enze que de tant en tant desbarra. Vist en conjunt té alló que abans en dèiem "un pase", però Déu mos en guard si ens hi acostem lupa en mà!
Sigui doncs. Que els dies us siguin planers i els horitzons lluminosos.
Aix, tot s'encomana, redéu!
Estimada Veu meva, aquest enze -que és el nostre- està a resguard. Ja té dues bones consciències que vetllen per ell. I pel que fa als acostaments microscòpics, jo encara li veig possibilitats ben galdoses.
Publica un comentari a l'entrada