dijous, 27 d’abril de 2006

Resistència

Heus-lo ací. Fruit d'una acurada observació i d'un traç meditat, qui això subscriu ha decidit no privar-vos més del seu autoretrat.

Com tots els autoretrats, aquest el fixa en un punt precís de la seva trajectòria vital. Lamentablement per a vosaltres -que no per a ell- aquest implacable capbussament en la seva efígie pertany al passat. És a dir que, com és de llei, seguireu sense saber quina pinta fa avui.

Només us cal saber que és infinitament millor. Els ulls ja no tenen reixes i ha prescindit de l'apòsit crucificat amb què segellava la seva boca. De fet, si sou víctimes ocasionals de les seves expansions logorreiques, és simplement degut al fet que circumstàncies molt afortunades que no té cap interès a revelar-vos l'han convidat a obrir finestres i balcons. Cosa que no us ha de sorprendre si vau saber llegir amb encert el seu últim pas per aquest rectangle que ara us ocupa.

Hi ha qui el titlla d'abstrús, fins i tot qui l'acusa de críptic. El fet, però, no li causa cap mena de preocupació. Té perfectament delimitat el teatre on li plau d'actuar i sap que és home que es mou a pler entre bambalines però que sempre defugirà el prosceni. Amb tot, fia molt en la sagacitat dels ulls que l'escruten i pensa a més que, comptat i debatut, si París va valer un missa altres comeses es mereixen un petit esforç d'intel·lecció.

Espero que estiguem d'acord.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Per fí un text tallat a la mesura del meu enteniment... què potser estàs de baixa forma???