dimecres, 12 d’abril de 2006

Tercera estació: retrobament


"No me parece que la luciérnaga extraiga mayor suficiencia del hecho incontrovertible de que es una de las maravillas más fenomenales de este circo, y sin embargo basta suponerle una conciencia para comprender que cada vez que se le encandila su barriguita el bicho de luz debe sentir como una cosquilla de privilegio."

Per atzar he aixecat la vista, per atzar he vist Rayuela, per atzar he començat a fullejar-la, per atzar he ensopegat aquestes paraules i, és clar, no em queda altre remei que rellegir la novel·la.

Serà una curiosa revisitació dels anys setanta.

Si no funciona, em passaré a les Memorias de ultratumba. Una mica de Chateaubriand sempre estimula la fluïdesa del torrent sanguini, diuen.

I a certes edats, si la carcanada afluixa, convenen llargues hores de moderats plaers.

Seguiran notícies.