L'avantatge de les amistats és que cadascú es tria les que vol. Jo me les vaig buscant on puc, sempre en el benentès que esquivo totes aquelles que signifiquin qualsevol immediatesa i/o proximitat, per allò que els estovaments sentimentals val més que es visquin des la més estrica discreció, des de la distància i l'anonimat.
Un dels amics que reclamo de tant en tant per a mantenir-hi distesos col·loquis és Matteo Salvatore. Me'l va presentar ja fa anys un elegant compacte d' "Harmonia mundi" amb el títol seductor de Chants de mendiants. Hi retorno amb una espaiada freqüència, just la que convé perquè l'assiduïtat no derivi en embafaments impossibles de digerir.
Encabat, he remenat això del youtube i he trobat aquesta peça que ara incloc:
M'ha suscitat una certa tendresa. És evident que m'he d'aplicar a lligar curt les emocions.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada