dimarts, 22 de gener de 2013

La Sobirania i el Poble


La Sobirania rau en el Poble. Això em van dir i jo m’ho vaig creure. I dono per fet que la Sobirania també. Perquè la Sobirania deu ser una senyora de molta consideració.

Me la imagino amb un posat seriós, diria que fins i tot circunspecte, dipositant-se (qui sap si amb un somriure manyac, fruit d’un moment de simpatia) en mans del Poble.

I aquest, cofoi, ja el veig amb la Sobirania a les mans, fent alegrois i amb un somriure d’orella a orella.

Però, ai las, la Sobirania està un pèl atabalada. Ella rai que voldria dipositar-se, no voldria pas res més... Però heus ací que me l’atabalen: que si el Poble sóc jo, que si el Poble és l’altre...

Quina mena de Poble som que no sabem qui som?

Jo, que sóc de mena confiada i crec que la Sobirania és de bona jeia, no tinc cap dubte que sabrà triar les bones mans.

Eps, i pobra de tu que te m’equivoquis!

No arribi el cas que t’hàgim d’aconseguir a trompades.

Que total...