Això és una quimera

I que sembla cosina germana dels llucets, que es mosseguen la cua....

Em fa por?

Jo no em veig pas 

perseguint-la.

M'acovardeix?

Jo no sento

que les cames

em tremolin.

Me l'escolto, el reietó?

Em fan riure ses paraules,

perquè són tan previsibles,

que em diuen que la trona

on diposita les anques

li trontolla,

ja es belluga,

i fa que ja sospiti

que el regne

que enllardufa

dia a dia,

se li escurça

Ah, però...

Si s'acara als elefants

-entre rebrec i rebrec 

de llençols de la Germània-

me l'hauria d'escoltar

amb fingida reverència?

Fuig, fuig, amic meu,

vell Eumolp,

que amb tanta faramalla,

t'atabalen,

t'inquieten, 

et fan perdre

temps i hores,

i et distreuen

-santa paciència-

de l'únic final

que desitges:

l'esperada

independència.