dimarts, 18 de setembre de 2012

Això és una quimera


I que sembla cosina germana dels llucets, que es mosseguen la cua....

Em fa por?
Jo no em veig pas 
perseguint-la.
M'acovardeix?
Jo no sento
que les cames
em tremolin.
Me l'escolto, el reietó?
Em fan riure ses paraules,
perquè són tan previsibles,
que em diuen que la trona
on diposita les anques
li trontolla,
ja es belluga,
i fa que ja sospiti
que el regne
que enllardufa
dia a dia,
se li escurça
Ah, però...
Si s'acara als elefants
-entre rebrec i rebrec 
de llençols de la Germània-
me l'hauria d'escoltar
amb fingida reverència?
Fuig, fuig, amic meu,
vell Eumolp,
que amb tanta faramalla,
t'atabalen,
t'inquieten, 
et fan perdre
temps i hores,
i et distreuen
-santa paciència-
de l'únic final
que desitges:
l'esperada
independència.

1 comentari:

Clidice ha dit...

sembla que com més fan més l'esguerren