Visions

Mal estiu el que no ens porta a March. És així i no cal donar-hi més voltes.

I ara vós em direu què lliga March amb aquest borni tan simpàtic. I jo que us diré que no res, ni falta que li fa. Per bé que si atenem a la inaudible piuladissa d’aquests ocellots podem recordar alguns versos a l’esbiaixada:

“Així com cell qui desija vianda

per apagar sa perillosa fam,

e veu dos poms de fruit en un bell ram

e son desig egualment los demanda,

no·l complirà fins part haja elegida

sí que·l desig vers l’un fruit se decant.”

El Sol s’ho mira amb cara d’enze i posat de tenir-ne ja ben bé prou. Agost el fa treballar de valent: només el rescabala la memòria de la pell i l’aquietadora certesa de futurs patiments. No volíeu brou? Doncs ja en traginareu no dues, sinó una grossa de tasses. El temps ens ve a donar la raó als pacients, ja m’ho sabreu dir.

Toc... toc...toc... “Ja em disculpareu, però tot això són bestieses. Em dic Carlos Fuentes, i la imatge em pertanyia. A mi i a una certa saviesa popular.”

I sí, és cert: en el país dels cecs, el borni és el rei.