Reconeixements

Dieu reconnaîtra le sien.

De Pierre à Paul, en passant par Jule' et Félicien,
Embrasse-les tous,
Dieu reconnaîtra le sien !
Passe-les tous par tes armes,
Passe-les tous par tes charmes,
Jusqu'à c' que l'un d'eux, les bras en croix,
Tourne de l'œil dans tes bras.
Georges Brassens, Embrasse-les tous

No sé si Arnau Amalric, quan –diuen els entesos– va pronunciar aquesta bonica sentència el 22 de juliol de 1209 en ocasió de la massacre i el pillatge de Besièrs podia preveure l’ús que anys a venir en faria George Brassens.

També se m’escapa si Pere Cesari de Heisterbach, en donar-nos-en una bella traducció llatina entre 1219 i 1223 (“Caedite eos. Novit enim Dominus qui sunt eius.”) en els seus Illustrium miraculorum et historiarum memorabilium –que no van ser publicats, sia dit de passada fins al 1481– estava al cas d’aquesta mateixa circumstància.

Però el que sí que sé de cert és que, entre la literalitat d’una expressió que em remet a amputacions diverses i vísceres escampades a cor què vols (com a tribut a una de les moltes bestialitats que han adornat la nostra bella història occidental) i la seva redempció irònico-amatòria en termes de poesia moderna, mai no he de tenir dubtes en la tria.

Que tampoc no us he de dir quina és, evidentment.