dijous, 30 de juny del 2011

Galatea


Un excés de velocitat en la fugida d'idees li ha afuat la closca de la part del darrere. Hi va haver un temps que mirava de retenir-les, fins que el bon sentit comú li va donar entenent que era millor prescindir-ne: massa pensaments engavanyen i acaben per fer nosa.

Assentada aquesta veritat incontrovertible s'ha aplicat a perfilar-se un bell posat contemplatiu. No cal dir que se n'ha sortit i com a premi li ha nascut una endreçada corona a la part de dalt de la clepsa.

Ja monarca, només li calia un estol de cortesans... Gravíssim dilema per qui pensa que dos són multitud.

Per això ha optat per l'adoració onanística: simple, neta i eficaç. Asèptica. Bé, i escèptica. O sigui, virtuosa.

Només algunes paraules, molt de tant en tant, el fan estremir. Com les que recita Nemorós: "Per la nit escoltàvem vora el foc l'enrenou/de la vella tartana, de la tartana negra,/de la tartana incògnita que creuava la nit,/lentament, tristament, a punt de fer-se estelles".