T'estalviaré explicacions inútils (em decebries si t'hagués de suposar alguna inquietud pel que he fet aquests dies) i aniré directament al gra:
Has aconseguit indignar-te?
De bon de veres que espero que no ho hagis fet! Ni en contra dels uns ni a favor dels altres, és clar.
En aquest món de mones que ens complaem a rebutjar, ja hem quedat entesos més d'una vegada que la misèria va per barris i que l'únic que ens entestem a compartir és l'estultícia.
Els uns, grimpant als arbres -aquest detall del retorn als orígens d'una subfracció del sector apocalíptic he de confessar que m'ha tocat la fibra-; els altres, fent mans i mànigues per tornar a acostar la camisa al cos per seguir fent veure que no passa res.
Deliciós espectacle del desconcert, que no es paga amb totes les pessetes del món!
Ja sé que tu t'ho prens més a la valenta que jo, però ja se sap que Déu Nostro Senyor, en la seva infinita saviesa, va fer les monedes amb dues cares perquè s'acompanyessin per sempre podent estalviar-se el desagradable mester d'acarar-se.
Per això estic convençut que la nostra amistat serà de llarga durada, obligats com estem a traginar-nos podent ignorar-nos sempre que convingui.
En tot cas, només t'escrivia per confirmar-te en la certesa que sé que compartim: el que pot empitjorar, empitjora. I ho farà.
Tingues-ho per cert.
En la confiança d'aquest futur tenebrós, amic, rep la meva més afectuosa salutació.
Estigues bonet.
Has aconseguit indignar-te?
De bon de veres que espero que no ho hagis fet! Ni en contra dels uns ni a favor dels altres, és clar.
En aquest món de mones que ens complaem a rebutjar, ja hem quedat entesos més d'una vegada que la misèria va per barris i que l'únic que ens entestem a compartir és l'estultícia.
Els uns, grimpant als arbres -aquest detall del retorn als orígens d'una subfracció del sector apocalíptic he de confessar que m'ha tocat la fibra-; els altres, fent mans i mànigues per tornar a acostar la camisa al cos per seguir fent veure que no passa res.
Deliciós espectacle del desconcert, que no es paga amb totes les pessetes del món!
Ja sé que tu t'ho prens més a la valenta que jo, però ja se sap que Déu Nostro Senyor, en la seva infinita saviesa, va fer les monedes amb dues cares perquè s'acompanyessin per sempre podent estalviar-se el desagradable mester d'acarar-se.
Per això estic convençut que la nostra amistat serà de llarga durada, obligats com estem a traginar-nos podent ignorar-nos sempre que convingui.
En tot cas, només t'escrivia per confirmar-te en la certesa que sé que compartim: el que pot empitjorar, empitjora. I ho farà.
Tingues-ho per cert.
En la confiança d'aquest futur tenebrós, amic, rep la meva més afectuosa salutació.
Estigues bonet.
.JPG)
2 comentaris:
Salutacions senyor meu.
Estic contenta de rellegir-vos.
I es viu bé amb aquests dos personatges al damunt de l'espatlla? Vull dir l'angelet i el dimoniet vinga atabalar.
Salutacions :)
Publica un comentari a l'entrada