dissabte, 25 de juny del 2011

Nari nan

Vegeu-lo que content que sembla... Si haguéssim de fer cas a la veu del poble, avançaríem una hipòtesi de contracció al deure laboral i ens reconfortaríem amb ell: s'ha fet el que calia i ja és hora que se'ns doni un bol de brou ben guanyat.

Però fugirem de llegendes benintencionades i agafarem la veritat per les banyes.

La pala que tragina li ha servit per allisar la vuitena tomba. De les set princeses precedents, cinc han agonitzat en una lenta tortura d'esgarips inaudits -en el sentit pristí de la paraula, naturalment-, dues estan en trànsit d'esbatanar els ulls i fer-se preguntes inquietants abans de precipitar-se a la més negra de les misèries, i a la que acaba de sebollir li queda encara un temps de somni clement abans d'haver-se de replantejar l'abast de les amistats perilloses.

És el que tenen els nans, que tendim a interpretar-los equivocadament, a la llum de versions interessades i sempre lluny de la veritat.

El pitjor dels enemics és el que se'ns presenta amb una pell de be metafòrica.

Com ho fa el temps.

1 comentari:

Clidice ha dit...

Ja deia jo que sempre m'havien fet por.