dimecres, 30 de març del 2011

Licy

No s'entenia amb la sogra, ja em direu quina novetat... Pel que sembla, haver conegut Freud i ser una llumenera en la cosa de la psicoanàlisi no li va estalviar aquesta mena de petits inconvenients que adornen la vida del comú dels mortals.

No em consta com portava el tema en Giuseppe Tomaso. Tampoc no m'inquieta massa, la veritat. El tal Giuseppe no m'arriba perquè es lamentés de les disputes domèstiques, sinó perquè se li va acudir allò tan bonic de "alguna cosa ha de canviar perquè tot segueixi igual".

Aquesta sentència (aixequeu-vos i lleveu-vos el barret) posa una pedra a la sabata de tots aquells que es complauen a esmorzar llesques d'utopia.

Cal tocar de peus a terra. Lampedusa és avui una illa sacsejada per l'allau dels qui s'esmunyen de les dentellades de voltors de divers pelatge. Berlusconi fa discursos i anuncia una solució de difícil encaix.

Jo escolto la ràdio i divago.

Burt Lancaster, Claudia Cardinale i Alain Delon m'acompanyen. Visconti ni s'ho mira, ell està per altres coses.

I encara més lluny, Llorenç Villalonga dibuixa Bearn amb un somriure burleta.

1 comentari:

Clidice ha dit...

I divagant ens la passem, sense acabar de fer res de bo.