dijous, 10 de març de 2011

Ubi sunt..

La nostàlgia és mala consellera: estirant el fil, ves que no ens trobéssim enyorant la vida a les cavernes i les virtuts de la fulla de parra. Amb tot, com que ja tinc un peu aquí i l'altre allà, de vegades em pren com una mica de recança pel desgast que han sofert les formes.

Això ve a tomb perquè remenant papers he trobat aquesta carta que el Cap de Secretaria de l'Escola del Treball va adreçar fa molt i molts anys al meu pare (el nom del qual he esborrat per allò de la discreció i del respecte a la privacitat). Pel que se'n dedueix, el meu progenitor practicava el vici nefand de l'absentisme escolar. Pel que em consta de la memòria familiar, l'excusaria el fet que l'home, alhora que mirava de formar-se, ja es dedicava al noble esforç de guanyar-se les garrofes. Excuses de mal pagador? Potser sí, però permeteu-me que miri d'exculpar l'home que em va inculcar (tampoc no calia posar totes les cartes damunt la taula) la noble contracció al deure laboral i de tota mena.

Sigui com sigui, el to de la carta, la impecable redacció, les reflexions adduïdes i la intenció amb què es va trametre m'ha fet pensar una mica. Podria jurar que no trigaré massa a llegir en algun paper que l'educació al nostre país està tocant fons. Potser sí, potser no. En qüestió de fondàries hi ha molts matisos i escandalls diversos.

Amb tot, com que en la qüestió del fons és molt difícil posar-se d'acord, avui em complau de quedar-me en la pell de les formes.

Avui, una cosa com aquesta la pelem amb un sms generat automàticament per un programa de gestió.

És així i no cal plorar-hi.

No té cap importància o té la que té.

El món gira i no us recomano que intenteu baixar-ne.


2 comentaris:

Clidice ha dit...

Redacció impecable, queda clar que JM és qui dicta, qui deuria ser CE, però? Res a veure amb l'avís que vaig rebre respecte a un fill meu per la manca d'un justificant, que vaig témer, per un moment, que no m'enviessin els mossos a prendre'm el delinqüent del qual parlaven.

Estic espantada, paraula de pas: records

Olga Xirinacs ha dit...

Del món ja ens en fan baixar a la força.
De tractes i maneres... Ser cortès no costa. El que passa és que no està de moda. ¿On s'és vist, tractar la gent amb finesa? Ràdios i teles són el nostre model d'exabrupte.
Però no siguem hipòcrites: per dins ens recargolem de gust contra qui sigui.